Aquest web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, entendrem que acceptes la seva utilització. Accepto | Més informació

El concert de Jordi Savall i Hespérion XXI inaugura la 16a edició de la Fira Mediterrània de Manresa

§  La sala gran del teatre Kursaal es va rendir a les arts interpretatives del músic català i el grup que l’acompanyava §  La Fira es va inaugurar oficialment amb una recepció de benvinguda presidida per l’alcalde Valentí Junyent i Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya
2013/11/08 12:40:00 Europe/Madrid

§  La sala gran del teatre Kursaal es va rendir a les arts interpretatives del músic català i el grup que l’acompanyava

§  La Fira es va inaugurar oficialment amb una recepció de benvinguda presidida per l’alcalde Valentí Junyent i Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya

§  Les primeres propostes del OFF festival van omplir la primera nit fins a la matinada

Després de mesos d’intensa preparació, a Manresa ja es respiren els aromes artístics de la Mediterrània. Un vendaval de 113 muntatges, que signifiquen un total de 232 funcions, que aquest vespre ha començat a bufar amb força en el concert inaugural que Jordi Savall, artista convidat d’aquesta 16a edició, ha ofert a la sala gran del teatre Kursaal en companyia del grup Hespérion XXI. Una proposta de rigorosa estrena a Catalunya, que encaixa a la perfecció amb l’esperit i la raó de ser de la Fira.

Mare Nostrum. Diàleg de les músiques otomanes, cristianes i jueves a la Mediterràniaés més que un concert. Es diria que a través de les peces interpretades durant l’hora i mitja d’actuació, el mestre Savall ofereix tota una lliçó d’humanitat, un exemple de convivència entre els pobles que habiten al voltant d’un mar que no sempre ens agermana. La música com a nexe d’unió, en una nova lectura que en aquesta ocasió l’artista català ha volgut centrar en la Mediterrània oriental, amb Turquia i Israel com a grans protagonistes rítmics. Una nova mirada, reflexiva i serena, a la història sonora de les civilitzacions banyades per les seves aigües.

Si la principal finalitat de la música és despertar tot un seguit  de sensacions entre els qui l’escolten, Jordi Savall i Hespérion XXI fan diana gràcies a una execució interpretativa impecable. Les veus de l’israelià Lior Elmaleh i del turc Gursoy Dinçer volen sobre les cordes i les percussions per crear unes atmosferes molt particulars. Una gran ovació final d’un teatre ple, va ser el merescut premi per a aquest músic irrepetible que el pròxim dissabte a l’església de Crist Rei oferirà un segon concert que, amb el títol de Celtic Viol, significarà una mirada sobre les arrels celtes.

La primera jornada de la Fira va tenir altres instants d’antologia que cal esmentar en aquesta crònica. Entre elles, és obligat destacar la poesia visual que crea el francès Thomas Chaussebourg en una coreografia amb la que s’acompanya d’un magnífic cavall negre anomenat War Zao que va deixar bocabadat al públic assistent a la pista circense preparada a la plaça Major, en ple nucli antic de Manresa. Un espectacle obert a tots els públics, d’una plasticitat i harmonia extraordinàries que es podrà tornar a veure de nou aquesta tarda.

RECEPCIÓ DE BENVINGUDA

Anteriorment al concert del mestre Savall i el grup Hespérion XXI, es va dur a terme la recepció de benvinguda a la Llotja PROfessional situada a les instal·lacions del Museu de la Tècnica de Manresa, que enguany presenten una estètica que fuig dels estands firals per oferir una alternativa de disseny sostenible. L’espai per excel·lència de treball dels professionals s’ha transformat en un gran rusc d’abelles, dissenyat amb materials sostenibles i reciclables per l’empresa bagenca A Nou Serveis.

L’acte va estar presidit pel general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig, i per l’alcalde de la ciutat, Valentí Junyent. Una recepció que va suposar el tret de sortida oficial d’aquesta 16a edició de la Fira Mediterrània. En el seu parlament, el representant de la Generalitat, Lluís Puig, va destacar la importància que té la Fira en el panorama cultural català, en un moment en que “s’està a punt de celebrar els 200 anys de la creació del primer ateneu popular”. En aquest sentit, va destacar que el país necessita que “la societat civil segueixi implicant-se en la cultura. Ens pertoca ser responsables d’ampliar la base social”, amb la finalitat de conservar i donar vida a “la cultura de proximitat. Per això demano assumir aquesta responsabilitat a tots els sectors”.

Per la seva banda, la intervenció de l’alcalde Junyent es va estructurar a partir dels tres punts bàsics del significat de la Fira: “no només es tracta de la millor inversió que es pot fer actualment en cultura –va dir-, sinó que en aquests quatre dies està previst que 100.000 persones ens visitin per assistir a algun dels espectacles programats i, en tercer lloc, reafirmar l’aspecte de cruïlla amb la que ha treballat la direcció artística d’aquesta setzena edició de la Fira Mediterrània”.

La diputada cultural de la Diputació de Barcelona, Mireia Hernández, va resumir la seva intervenció afirmant que “la Fira de Manresa és la fira del nostre patrimoni”. Paraules que van arrodonir el parlament efectuat pel director artístic, David Ibáñez, que va centrar la seva intervenció en destacar el concepte “cruïlla. Estem vivint en una cruïlla, com a país, com a individus i com a Mediterrània. I, com a cruïlla, la cultura és una de les potents per tot allò que genera”.

 

ESCOLTANT LA NIT

La nit va continuar amb les propostes presentades dins dels OFF Fira, que aquest any s’ha dividit en dos blocs: l’Estepa transgressora i l’Humus amb l’arrel més pura. La primera en sortir a l’escena va ser Joana Serrat, una de les veus emergents més reconeguts de la nova pedrera catalana, que a la sala Voilà –per primer cop com a escenari de la Fira Mediterrània- va presentar els temes del seu tercer disc, The relief sessions. Un pom de cançons íntimes i evocadores, de bases indie-folk, però amb espurnes de pop, country o rockabilly.

La vetllada es ca completar amb dos dels concerts programats dins de l’Humus a la sala D’Arrel. Va obrir el quintet català Nakki, amb un repertori tradicional titulat Fet a mà en el que combinen instruments antics i actuals. I, cap als volts de la mitjanit, va ser el torn d’una altra banda procedent del Bages, els D’aquí i d’allà, amb un concert de música d’arrel pensat per fer ballar al personal.

LLOTJA PROFESSIONAL

Pel matí, a la Llotja, es va dur a terme la ponència inaugural de les Jornades Professionals coordinades pel periodista Isaac Albesa. El tret de sortida va anar a càrrec de Carlos Gil Zamora, director de la revista Artez, la qual va versar sobre el fet que s’ha de reconèixer la cultura com un bé comú. En la seva al·locució va posar en relleu la dimensió social de la cultura amb afirmacions com  "la caiguda de pressupost a Europa ha estat molt menys que a Espanya. O en tot cas venia de molt més amunt"; o assegurant que "als anys setanta, el teatre independent s'enfrontava a les institucions; avui, han guanyat els comptables". Gil Zamora va acabar la seva intervenció amb una defensa de la cultura a l'avast de tothom, també en la producció.

Per la tarda, el periodista Esteban Linés va moderar una taula rodona que, sota el títol, La transformació de la comunitat local a partir de la cultura, va reunir personalitats tan diverses com Mohamed Fahmi, coordinador de la xarxa marroquí d’Anna Lindh Foundation i president de l’Associació Centre International de Coopération Sud Nord del Marroc; Sara Bech, directora de Verdens Kultur Centret (World Culture Centre) de Copenhaguen, Dinamarca;  Evelyne Chevallier, cap de projectes del Parc de la Villete de París, França; Claudio Giagnnotti, membre fundador del projecte musical Mascarimirì, d’Itàlia; i Gabriel Veiga Catellani, fundador i director de Recriarte-Escola d’Art, Teatre i comunicació del Brasil. En el debat es van tractar temes com la recerca dels valors comuns en l’espai cultural mediterrani.

Mohamed Fahmi va obrir foc amb afirmacions com "perquè hi hagi cultura i desenvolupament, tothom hi ha de participar”, per sostenir que “treballem per unir xarxes de ciutats amb un patrimoni cultural riquíssim, però que en aquest moment estan deprimides”. Per la seva part, Sara Beck va posar la cultura en mans dels ciutadans comentant que “tenen idees pròpies i iniciatives i nosaltres som aquí per assesorar-los”. El brasiler Gabriel Veiga va mostrar quines eran les maneres d’actuar de la seva escola-art, exposant que “si el públic no té interès per la cultura, l'hem d'atreure. Fer-ho a canvi d'aliments ha estat la nostra manera”.

Material gràfic a: https://picasaweb.google.com/100667928142352146339/FIRAMEDITERRANIA2013#