Aquest web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, entendrem que acceptes la seva utilització. Accepto | Més informació

Els Obrint més acústics arrodoneixen una jornada carregada d'èxits de convocatòria

La banda valenciana, que va anunciar una retirada temporal, va omplir la sala gran del teatre Kursaal
2013/11/10 09:48:00 Europe/Madrid

La banda valenciana, que va anunciar una retirada temporal, va omplir la sala gran del teatre Kursaal

  • La Nit de Ball Folk suposa un èxit de convocatòria a l’Escenari Damm / Milcentenari
  • El concert de Muchachito y sus compadres va exhaurir les localitats
  • El bon temps anima a la participació dels espectacles de carrer destinats al públic familiar

Escoltar els Obrint Pas en acústic és tot un plaer. No canvien ni una coma de les seves lletres carregades de compromís social, però la música adopta un paper més íntim, més proper que quan el hardcore o l’ska sonen a plena potència elèctrica. A primer d’any van anunciar la seva retirada temporal, però mentre no arriba el moment del comiat la banda valenciana segueix fidel a una carretera que anit va recalar a Manresa, com un dels plats forts de la 16a edició de la Fira Mediterrània, per actuar davant d’un públic que havia exhaurit totalment les 800 entrades posades a la venda des de feia més d’una setmana.

Quan ja porten dues dècades d’existència, els concerts dels Obrint Pas són la prova definitiva per entendre la seva popularitat. No totes les bandes poden presumir de tenir en propietat un repertori de peces tan rodones com les que han reunit durant aquests vint anys de trajectòria. I, desendollats, despullant els temes com els despullen, es fa més palesa l’evidència que són uns experts en esculpir cançons que casen com un guant amb les seves intencions de treballar el caràcter popular de la música. I, entre cançó i cançó, paraules reivindicatives, un record per a les víctimes que no aconsegueixen superar les aigües d’una mediterrània que segueix separant dos mons diferenciats, o per reclamar més justícia i el dret dels pobles a decidir el seu futur.

La sala gran del Teatre Kursaal es va omplir per tercera nit consecutiva, però aquest cop d’un públic molt més jove que en les dues cites anteriors. Els Obrint Pas no dubten en emprar instruments tradicionals de la seva terra, com l’enorme pandero, la viola de roda o la dolçaina típica del país valencià. Una circumstància que els dona un important impuls per convertir concerts com aquest en una experiència única. Una experiència compartida amb els assistents ja que la gent es va a apuntar a cantar peces tan emblemàtiques del seu repertori com No tinguis por o El cant dels Maulets. Públic dempeus, crits i proclames, per a una nit que deixarà empremta.

Ja entrada la nit, la Sala Stroika va acollir un altre dels èxits de la nit amb les entrades exhaurides: el concert de Muchachito y sus compadres, una festa rumbera d’alta revolució.

EL FOLK MÉS BALLABLE

Aquest cop va ser el DJ Marcel Casellas l’encarregat de posar sabor als silencis entre grup i grup a l’Escenari Damm / Milcentenari. Era la nit del ball folk amb cinc bandes de renom dins del circuït tradicional dels Països Catalans. Elles són, per ordre cronològic d’actuació: Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, els Xeremiers de Mallorca, Tazzuff, Castanha é Vinovèl i Urbàlia Rurana. Cadascú amb el seu estil, en el seu món, però aconseguint que la suma global fos un èxit de convocatòria. Una més, per que la nit de dissabte es pot considerar una nit d’èxits en tots els fronts que eren oberts a la programació.

PUNTS D’ATENCIÓ

Un altre punt d’atenció d’aquesta tercera jornada de la Fira van ser, en l’àmbit musical, el concert de Kepa Junkera & Josep M. Ribelles al Teatre Conservatori. Un recital intimista conduït amb precisió pels músics basc i català. També mereix una menció especial el concert Celtic Viol ofert a l’església del Crist Rei per Jordi Savall, artista convidat de la 16a edició de la Fira Mediterrània, en companyia de l’arpista Andrew Lawrence-King i del percussionista Frank McGuire. Una visió intimista de la música celta tamisada per la sensibilitat del mestre català.

No podem deixar de banda que la tarda-nit de dissabte va tenir la veu femenina com a protagonista indiscutible amb la participació de quatre dames de la cançó arribades des de diversos punts de la geografia mediterrània, quatre dones que ens han ofert una amplia i seductora visió de la veu femenina: Rocío Márquez, Mor Karbasi, Franca Masu i Rusó Sala. Totes van passar per l’escenari d’El Sielu, un l’espai íntim i confortable, apte per a l’intercanvi de sinèrgies, el que provoca aquesta incombustible sala manresana. Entre elles, Franca Masu interpretava per primer cop a Catalunya les peces que integren el seu últim disc, Almablava, una sèrie de cançons de diversos estils que la cantant de l’Alguer va oferir amb la col·laboració del músic Eduard Iniesta.

No podem tancar aquest apartat d’altres punts d’interès sense citar l’espectacle Manta del Centre Choréographique National de Cen Basse-Normandie, amb una coreografia signada per la tunisiana Héla Fattoumi i el francès Eric Lamoreux. Es tracta d’una particular reflexió sobre el complex món de la dona en el món àrab que aquests ballarins han creat amb una sensibilitat exquisida.

 

MATÍ DE SOL I ESPECTACLES DE CARRER

El bon temps, podem afirmar que inusual, que ha beneït els tres primers dies de la Fira de Manresa, va provocar una autèntica invasió dels carrers de la ciutat per part del públic més familiar. La festa oberta i participativa que, en el fons, és un dels puntals bàsics que sustenten la raó de ser de la Mediterrània. Des dels estands que omplen el que s’anomena FiraPasseig fins als cercaviles o espectacles de carrer, van comptar amb un nombre de públic inusual si es compara amb edicions anteriors.

Els espectadors més intrèpids van poder construir un itinerari de propostes que començaven als voltants de les onze del matí i que no van aturar-se fins l’hora de dinar per continuar, posteriorment, al llarg de tota la tarda. Propostes tan variades com l’Anima’ls de L’Obrador dels Somnis a la plaça Porxada o la tercera funció del francès Thomas Chausseborg amb la coreografia que comparteix amb un magnífic cavall negre. Un espectacle, aquest últim, que hauríem de qualificar com un dels triomfadors de la Fira d’enguany tan per la seva plasticitat com per la sensibilitat que mostra.

Però la veritat és que era difícil caminar pels carrers de Manresa sense trobar-se amb alguna de les mil i una iniciatives programades. Els cercaviles dels inesgotables francesos Rara Woulib, o la dels italians Faber Teater o la dels catalans Galiot Teatre, són tres dels itinerants que van deixar bocabadats als més petits.

Ja a la tarda, vam poder seguir als Xeremiers de Mallorca abans d’assistir a la plana de l’Om a la jornada castellera que van protagonitzar la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i els Tirallongues de Manresa. I, per acabar, amb l’impactant videomapping que, amb el títol de Cruïlla, els Slidemedia van projectar a la façana de l’Ajuntament en dues ocasions.

Material gràfic a: https://picasaweb.google.com/100667928142352146339/FIRAMEDITERRANIA2013#