Aquest web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, entendrem que acceptes la seva utilització. Accepto | Més informació

19 propostes artístiques participen en el primer Obrador d’arrel de Fira Mediterrània

Es tracta d’un programa d’acompanyament i suport als artistes que exploren nous camins a partir de l’arrel i la cultura popular
2021/05/19 12:30:00 GMT+2

L'OBRADOR D'ARREL

MATERIAL GRÀFIC DE LES PROPOSTES DE L'OBRADOR D'ARREL

Es tracta d’un programa d’acompanyament i suport als artistes que exploren nous camins a partir de l’arrel i la cultura popular

A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques també comptaran amb el suport de vint-i-tres entitats, empreses i institucions en la coproducció

Manresa, 19 de maig de 2021 - La Fira Mediterrània de Manresa presenta 19 coproduccions artístiques dins del seu primer Obrador d’arrel, creat com a espai d’experimentació i suport a tots els artistes que treballen l’arrel des d’un vessant contemporani. Es tracta de propostes d’arrel, que s’estan creant amb clau de present, utilitzant un llenguatge contemporani, i que pretenen interpel·lar el públic d’avui sobre temes d’actualitat. Totes elles es duran a terme en col·laboració amb altres institucions i entitats, amb l’objectiu de crear sinergies i complicitats entre diferents actors. Per acompanyar gràficament aquestes propostes i la resta d’activitats que conformaran la programació de la 24a edició de la Fira (que se celebrarà del 14 al 17 d’octubre), l’estudi Kocori i Fira Mediterrània segueixen la línia de la imatge gràfica de l’any passat amb un cartell elaborat sota el concepte de les mirades a l’arrel.

El nou Obrador d’arrel

L’Obrador d’arrel és el programa d’acompanyament de Fira Mediterrània a propostes artístiques que a partir de l’arrel i la cultura popular i tradicional ens interpel·len avui i exploren nous camins de treball.

L’Obrador treballa en tres línies:

  • Acompanyar als artistes en les fases de recerca, creació, producció i exhibició del projecte artístic. Una Fira Mediterrània creativa, provocadora, estimulant i acompanyadora al talent i a les seves iniciatives.
  • Crear xarxa amb altres festivals, equipaments, fires i espais d’arreu del país amb l’objectiu d’establir i articular circuit i obrir mercat a tots aquests projectes que treballen amb l’arrel i la cultura popular.
  • Fomentar maridatges i trobades entre els creadors contemporanis i l’associacionisme de cultura popular que faciliti l’experimentació i la troballa de noves mirades.

14 propostes artístiques per al 2021

Precisament una de les propostes incloses a l’Obrador d’arrel serà l’encarregada d’inaugurar la 24ª edició de la Fira. Es tracta de Trencadís, a càrrec de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), una nova formació integrada per trenta-un músics joves i nascuda amb l’objectiu de treballar la música d’arrel dels Països Catalans, amb esperit innovador i experimental. L’OMAC s’estrenarà a Manresa sota la direcció del jove compositor Daniel López amb una proposta creada a partir de poesia post-contemporània en llengua catalana.

UllsClucs, la proposta per a públic familiar amb músiques d’arrel de l’Obra del Cançoner Popular, encapçalada per la direcció musical d’Arnau Obiols i la direcció escènica de Sònia Gómez, i estrenada la setmana passada pel servei educatiu de l’Auditori de Barcelona, també forma part de l’Obrador de la Fira. I també lligat al Cançoner Popular, que el 2022 celebra el centenari, la tradició oral i relacionat amb l’univers mític que va construir Víctor Català, l’Obrador inclou la proposta Més lloc per a la fosca, d’Elvira Prado-Fabregat, Carles Viarnès, Míriam Encinas-Laffite, Pau Encinas-Lafitte i Laia Fortià.

Dins l’àmbit musical, l’Obrador d’arrel també inclou les propostes de la guineana establerta a Sabadell Nakany Kanté, amb músics de cobla; Suona meets gralla, que marida els sons de la gralla catalana i la suona taiwanesa amb Manu Sabaté, Carles Marigó, Ya-Yuan i Chien-Yun; Almanac 40, la revisitació del primer disc del grup La Murga que va començar a preparar el recentment desaparegut Jordi Fàbregas; la transgressora i irreverent versió del cuplé de la jove Glòria Ribera, i la proposta del senegalès Momi Maiga que amb el so de la kora i en companyia del percussionista Aleix Tobias i el violoncel·lista Martín Meléndez, farà un tribut al poble mandé i a la seva trobada amb la cultura flamenca.

Les arts escèniques tindran la seva representació al primer Obrador amb les propostes TRA TRA TRA, tradició, transmissió i traïció d’Explicadansa, en què Beatriu Daniel i Toni Jodar presenten la darrera entrega de la trilogia de conferències ballades que fan un recorregut per la història i evolució de la dansa; Tradere, la darrera proposta de la coreògrafa i ballarina creadora d’Aer Laia Santanach i que continua centrant el seu treball de creació contemporània en l’arrel i el concepte de la tradició; Faunus, en què el jove ballarí i coreògraf Pol Jiménez hibrida el faune de dansa clàssica de Nijinsky amb un llenguatge contemporani emmarcat en les fronteres del flamenc; El movimiento involuntario de Lara Brown, en què estudia l’impacte del folklore en un cos contemporani agafant la jota com a punt de partida coreogràfic; Lóng, que cerca les similituds entre les cultures d’orient i occident i investiga sobre identitat i tradició, i que l’any passat va ser espectacle en procés de creació a la Fira, de la companyia Kernel Dance Theater, i finalment, (la)Montserrat, d’Assumpta Mercader i A Piacere grup vocal, una proposta que porta la narració oral a escena a partir de llegendes de la muntanya de Montserrat.

5 propostes que comencen a treballar pel 2022

L’Obrador també inclou cinc propostes de l’àmbit de l’associacionisme de cultura popular que ja s’estan treballant i que s’estrenaran el 2022. Es tracta de Reditus – El Pou de la Gallina, una mirada contemporània amb llenguatge de circ a la llegenda del Pou de la Gallina, que preparen una proposta de gran format la Cia. Voël i la colla castellera Tirallongues de Manresa; Correllums, en què Bàcum i els diables de Xàldiga substituiran les tradicionals forques dels diables per llums làser en una reversió dels tradicionals correfocs; Les eines, del Cor Jove Amics de la Unió, un projecte que treballa a partir de les cançons de treball al camp de l’Obra del Cançoner popular. També vinculat al centenari de l’Obra del Cançoner Popular, l’Esbart Ciutat Comtal ens proposa una relectura de les danses que en formen part; i El rapte, de l’Esbart Manresà, amb un recorregut per la vida de Sant Ignasi de Loiola, que es presentarà quan se celebren els 500 anys de la seva arribada a Manresa.

23 entitats, empreses i institucions coproductores de l’Obrador d’arrel

A banda de la participació de Fira Mediterrània, a la recerca de complicitats i mercat, aquestes propostes artístiques també comptaran amb l’acompanyament d’altres entitats, empreses i institucions coproductores. Amb confirmacions fins avui, es tracta de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, La Marfà – Centre de Creació Musical, Olot Cultura, el Tradicionàrius, Transversal – Xarxa d’activitats culturals, L’Auditori de Barcelona, Amb so de cobla, el Festival De Llegendes, l’Ajuntament de Girona – Ajuts Girona Kreas, SEED Music, FiraTàrrega, el Festival TNT Terrassa Noves Tendències, l’Antic Teatre, José y sus hermanas, el Mercat de les Flors, l’Ésdansa, el Ballet National de Marseille, el Dansàneu, El Graner, el Centre de creació de dansa i arts vives, l’(a)phònica i el Càntut.

El cartell

Les propostes de l’Obrador i la resta del cartell de la 24a edició de la Fira aniran acompanyades de la imatge creada, seguint el joc de mirades de l’any passat de l’estudi de disseny Kocori. El concepte creatiu de la imatge és la interacció entre artistes, públic i professionals, amb un joc de mirades que connecta amb les mirades polièdriques sobre l’arrel que defineixen la Fira Mediterrània i que també és vigent aquesta edició. El símil lliga amb la idea de les mirades sobre l’arrel, la cultura popular i el patrimoni immaterial que fa la programació de la Fira i que marquen la seva especialització amb relació a la resta de fires del sector cultural.

Enguany s’han tornat a preparar tres versions, una per a cadascuna de les disciplines principals que configuren la programació artística: la música d’arrel i les músiques del món, les arts escèniques i la cultura popular i el patrimoni. Al cartell musical, Adrià Grandia sosté una viola de roda, amb la mirada riallera d’un home d’edat avançada. Al cartell d’arts escèniques, la Sònia Serra, de l’Esbart Manresà, fa un pas de dansa, mentre sosté els ulls d’una noia d’una altra ètnia. Finalment, al cartell de cultura popular i patrimoni, dues castelleres de la Colla Tirallongues de Manresa fan un pilar, mentre la base sosté la mirada de sorpresa d’una noia de més edat.

L’estudi de disseny

La dissenyadora gràfica i fotoperiodista Anna Brugués és la fundadora i directora creativa de l’estudi manresà de disseny i fotografia Kocori. Al llarg de la seva trajectòria, Brugués ha col·laborat i treballat amb mitjans de comunicació com El Periódico de Catalunya o el portal www.surtdecasa.com, entre d’altres. També ha treballat a l’estudi de disseny manresà TAANDEM i a l’agència de publicitat de Barcelona Maripili Comunicació. Actualment compagina la seva tasca al capdavant de l’estudi de disseny, impartint classes com a professora associada a l’Escola Superior de Disseny ESDI de Sabadell i forma part d’una nova start-up manresana Flaps.