Aquest web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, entendrem que acceptes la seva utilització. Accepto | Més informació

La Fira Mediterrània dona suport a 24 propostes amb l’Obrador d’arrel 2022-2023

La segona edició de l’Obrador inclou propostes relacionades amb Manresa 2022, els 25 anys de la Fira, l’Obra del Cançoner Popular i el Pla d’Impuls a la dansa d’arrel, entre d’altres
2022/04/26 15:45:31.203630 GMT+2

La segona edició de l’Obrador inclou propostes relacionades amb Manresa 2022, els 25 anys de la Fira, l’Obra del Cançoner Popular i el Pla d’Impuls a la dansa d’arrel, entre d’altres

Es crea l’Obrador internacional per promoure la relació i la transmissió de coneixement entre artistes catalans i internacionals

A la recerca de complicitats i mercat, les propostes artístiques comptaran amb el suport de 25 entitats, empreses i institucions en la coproducció

La Fira Mediterrània de Manresa incorpora 24 propostes artístiques dins de l’Obrador d’arrel 2022-2023. L’Obrador, creat l’any passat, és un programa d’acompanyament i suport als artistes que treballen la cultura popular i tradicional des d’un òptica contemporània. El nou Obrador inclou propostes relacionades amb Manresa 2022, els 25 anys de la Fira, l’Obra del Cançoner Popular (que enguany celebra el centenari) i el Pla d’impuls a la dansa d’arrel, entre d’altres. En aquesta segona edició es crea l’Obrador internacional amb l’objectiu de promoure la relació i la transmissió creuada de coneixement entre artistes catalans i internacionals.

Les propostes d’aquest espai d’experimentació es duen a terme en col·laboració amb altres institucions i entitats, per tal de crear sinèrgies i complicitats amb diferents actors del sector cultural, amb l’objectiu d’impulsar-ne la viabilitat i la mobilitat. Aquestes propostes i la resta de les activitats incloses a la programació de la Fira, que celebrarà la 25a edició del 6 al 9 d’octubre, aniran acompanyades d’un cartell dissenyat novament per l’estudi Kocori. En aquesta ocasió la imatge de la Fira juga amb els conceptes d’arrel i llavor i cultura popular i contemporaneïtat, amb un dels capgrossos de Manresa com a protagonista.

Tres línies de treball

L’Obrador 2022-23 agafa el relleu de la primera edició d’aquest programa d’acompanyament, creat l’any passat, i continua treballant en tres línies:

  • Acompanyar als artistes en les fases de recerca, creació, producció i exhibició del projecte artístic.
  • Crear xarxa amb altres festivals, equipaments, fires i espais d’arreu del país amb l’objectiu d’establir i articular circuit i obrir mercat a tots aquests projectes.
  • Fomentar maridatges i trobades entre els creadors contemporanis i l’associacionisme de cultura popular.

Propostes de l’Obrador per obrir i tancar la Fira

L’aposta de la Fira per aquestes propostes experimentals es fa palesa amb el fet que tant l’espectacle inaugural com la cloenda estan incloses al programa d’acompanyament. En tots dos cassos el carrer hi tindrà un protagonisme especial, en un any de celebració dels 25 anys de Fira i amb una clara voluntat de reivindicar la recuperació de l’espai públic després de dos anys de pandèmia.

Pel que fa a la inauguració, la Fira ha optat per tornar al carrer amb un espectacle de gran format (després de 6 anys) amb una proposta que combina circ, música i cultura popular i connecta amb la celebració de Manresa 2022, en motiu dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa. Es tracta de El Pou de la gallina, de la Cia Voël, que revisa la llegenda manresana des del llenguatge contemporani del circ en diàleg amb la colla castellera Tirallongues de Manresa.

La cloenda de la Fira 2022 serà un regal sonor en motiu dels 25 anys de la Mediterrània. El diàleg entre la tradició, la contemporaneïtat i la ciutat de Manresa defineixen Fira Mediterrània. Narro ens proposa una trobada sonora d’aquest diàleg de la mà de Pau Benítez, flabiolaire que beu de la tradició, i de Joan Cot, compositor que treballa des de l'electrònica, que exploraran sonorament la Fira Mediterrània i Manresa. Aquest diàleg sonor a tres bandes s’enregistrarà durant els quatre dies de Fira. Serà el regal de la 25a Fira Mediterrània i es compartirà amb tothom per cloure aquesta edició especial.

L’Obra del Cançoner Popular a l’Obrador

Aprofitant la celebració enguany del centenari de l’Obra del Cançoner Popular, l’Obrador inclou diverses propostes que basen el seu repertori amb l’immens llegat tradicional del recull. És el cas de Les eines, del Cor Jove Amics de la Unió de Granollers, un testimoni de les melodies que sonaven durant les jornades de treball al camp a principis del segle XX, amb arranjaments i acompanyament musical en directe de David Soler i Marcel Bagés. I de Solc, de l’Esbart Ciutat Comtal i Arnau Obiols, que se centra en les figures dels missioners i missioneres que es van encarregar de fer el treball de recerca de l’Obra.

Propostes del Pla d’impuls a l’Obrador

Fira Mediterrània acompanya dins d’Obrador quatre propostes del Pla d’impuls a la dansa d’arrel que ha engegat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que compta amb el suport de la mateixa Fira, l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, els festivals Ésdansa i Dansàneu, la Federació d’Ateneus i el programa Mans de Catalunya Ràdio.

El Rӕpte, de l’Esbart Manresà, busca un paral·lelisme entre la transformació de la dansa tradicional i la societat actual amb la transformació de Sant Ignasi durant la seva estada a Manresa fa 500 anys, amb la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), la música de Joana Gomila i Laia Vallès, i l’assessorament en el moviment de la coreògrafa Anna Romaní.

L’Obrador també acompanya els primers projectes professionals de joves provinents del món de la dansa tradicional. Flor de maig, dels ballarins Xavier Gumà i Verònica Hernàndez, fusiona la dansa d’arrel i la dansa urbana i contemporània, tot donant-li una volta de gènere a la llegenda de La Dama de Can Fàbregues. Aquest exercici també el duu a terme L’Esbord de Pere Seda a L’Hereu Riera. També s’inclou en aquest apartat I potser sentiràs el campanar, el diàleg dels ballarins Roger Cusidó i Lali Mateu amb LA COMPANYIA MINIMíssimA.

Obrador internacional

En aquesta segona edició es crea l’Obrador internacional amb l’objectiu de promoure la relació i la transmissió creuada de coneixement entre artistes catalans i internacionals. En l’àmbit de les arts escèniques, la taiwanesa Lin I-Chin, coreògrafa i directora de la companyia de dansa Bare Feet Dance Theatre, compartirà amb diversos artistes catalans un laboratori de transmissió de coneixement sobre com treballar contemporàniament amb la dansa d’arrel tradicional. També hi ha diàleg internacional a altres propostes. És el cas de ficus·indica, amb els occitans Rodin Kaufmann i Loís Pezet, la illenca Maria Hein i la catalana Azucena Moya. Es tracta d’un espectacle musical i poètic per resignificar la figura del trobador en un espai i temps contemporanis i posar de manifest el vincle cultural entre l’occità i el català. I també de 4132314, amb els duets catalans Los Sara Fontán i Tarta Relena, i les occitanes Cocanha, que proposen un espectacle musical que aborda el món del tèxtil des dels cants de treball.

Més arts escèniques a l’Obrador

L’Obrador d’arrel inclou altres propostes d’arts escèniques. En destaca especialment la proposta del bailaor Israel Galván que, acompanyat del cor de veus blanques de l’Escolania de Montserrat, a Seises s’inspira en el tradicional ball que fan a la catedral de Sevilla 10 nens en un dels actes més esperats de la Quaresma.

Bàcum i Xàldiga a Correllums faran una reversió dels Balls de diables i els Correfocs substituint les forques dels diables per forques de llum làser. Factoria Mascaró, Marcel Casellas Trio i Garazi Goñi agermanaran les figures del compositor i pianista cubà Manuel Saumell i el compositor i impulsor de la música de cobla i la tenora Pep Ventura a l’espectacle de música i dansa Saumell-Ventura.

El col·lectiu teatral Mos Maiorum a Solar farà un ritual catàrtic amb testimonis reals parlant de la problemàtica de la desregularització de la transició energètica al camp. Assumpta Mercader i A Piacere Grup Vocal, a (La)Montserrat, portaran la narració oral a escena a partir de llegendes de la muntanya de Montserrat per parlar-nos de la salut mental. I finalment, Zum-Zum Teatre ens proposa fer un viatge a les arrels i als records de tota una vida a Test... ament.

Música a l’Obrador

L’Obrador inclou altres propostes musicals. El trio Marala està preparant un nou disc, de to profund i sonoritat menys pulcra, per cantar a la mort com ho fan les padrines, amb espai per a l’electrònica i els sons orgànics. A Re·Romanç, Heura Gaya, Marçal Ramon, Ivó Jordà i Atzur portaran a l’actualitat l’obra de recerca que va fer el músic Felip Pedrell al Cancionero musical español, del qual se celebra el centenari de la seva mort. L’Adrià Grandia, al costat de Carlos Martorell i Anna Romaní, refarà l’imaginari sonor tradicional a RE-. I Jaume Aiats, a La balada d’en Solé Sugranyes, presentarà una òpera de butxaca de polifonies per seguir els darrers anys de vida del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes.

ObradorLAB

Sota l’etiqueta ObradorLAB, l’Obrador d’arrel, inclou tres propostes que aquest 2022 estan en procés de creació i s’estrenaran el 2023. Es tracta de Condens, una reflexió del ballarí i coreògraf Magí Serra que parteix de la transhumància artística feta a la Fira de fa dos anys amb Arnau Obiols i Pere Camps a Brots Transhumants; Vocal Roots, on Maria Coma va a la recerca de les arrels per reconnectar amb la natura, i Foradada, de Moll de l’os d’Àfrica Llorens, una proposta que combina circ i artesania i que parteix de la llegenda de Montserrat per parlar-nos de gènere.

25 entitats, empreses i institucions coproductores de l’Obrador d’arrel

A banda de la participació de Fira Mediterrània, a la recerca de complicitats i mercat, i un suport específic per part de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Culturaldel Departament de Cultura, aquestes propostes artístiques també comptaran amb l’acompanyament d’altres entitats, empreses i institucions coproductores. Amb confirmacions fins a data d’avui, es tracta del Mercat de les Flors, La Marfà – Centre de creació musical de Girona, l’Institut Ramon Llull, el Festival de Llegendes de Catalunya, l’(a)phònica (Festival de la Veu de Banyoles), el Festival Càntut (Cançons de tradició oral), el Teatre Auditori de Granollers, el Museu de la Vida Rural, el Grec Festival de Barcelona, la Fabra i Coats, el Festival Folk Internacional Tradicionàrius de Barcelona, el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el +SilO+ Centre de Création Coopératif Dédié aux Musiques du Monde et Traditionelles en Occitanie, Mallorca Literària, el festival Ésdansa de Les Preses, el Dansàneu – Festival de les cultures del Pirineu, Fem Dansa de l’APdC, l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, l’Espona Centre de Dansa, el Hop Festival, el Théatre de la Ville de París, la Bienal de Flamenco de Sevilla, el Teatro de La Pergola – Fondazione Teatro della Toscana, el Centro de Cultura Contemporánea Conde Duque i MA scène Nationale del Pays de Montbéliard.

Al cartell de la 25a edició

La Fira ha tornat a confiar en l’estudi de disseny Kocori per fer el cartell de la 25a edició. Enguany proposa un diàleg entre la cultura popular i la contemporaneïtat, binomi que defineix Fira Mediterrània. Aquest diàleg entre la cultura popular i la contemporaneïtat el veiem en la figura central, un dels capgrossos de Manresa vestit amb roba actual i amb el cos de Xavier Gumà, un dels joves que participen en les accions del Pla d’impuls i un dels artistes de l’Obrador d’arrel. Al cartell també hi trobem l’arrel i la llavor, representades per dos fragments a gran escala del nou logotip de Fira Mediterrània, que ha renovat la seva imatge en motiu dels 25 anys.

L’estudi de disseny

La dissenyadora gràfica i fotoperiodista Anna Brugués és la fundadora i directora creativa de l’estudi manresà de disseny i fotografia Kocori. Al llarg de la seva trajectòria, Brugués ha col·laborat i treballat amb mitjans de comunicació com El Periódico de Catalunya o el portal www.surtdecasa.com, entre d'altres. Actualment compagina la seva tasca de direcció creativa a l'estudi amb Nuclia, la start-up manresana especialitzada en el desenvolupament de noves tecnologies de cerca informàtica, com a responsable UX.