Amb la mandola, la guitarra i la seva veu com a principal equipatge, engendra el seu treball més personal i més colpidor. Aquest cop, Eduard Iniesta tria de nou l’electrònica com a companya de viatge, tal com ja va fer amb el seu primer treball Òmnibus. Per tot això, White Hole és flamenc, és pop, és jazz, és folk i alhora, no és res de tot això. És simplement, Eduard Iniesta.