Jaume Arnella canta cançons que remouen i Corrandes són corrandes pren allò que remou i ho capgira amb cançons fugaces. Dues formes de cantar, una reflexiva i l'altra espontània, es barregen amb dues generacions que reflexionen amb cançons sobre la memòria i la història i, sobretot, sobre l’ofici de músic i la comunicació entre la gent de la faràndula i la resta del món.